Partida de matrimoni d’Agustí Armengol i Maria Clapés, celebrat l’any 1780 a Sant Llorenç Savall. Aquest document, localitzat després d’una llarga recerca, ha permès confirmar per primera vegada l’origen del nostre cognom Armengol. La parella es va establir posteriorment a Sabadell, on els seus fills Josephi Jaume iniciaren el camí en l’ofici de paraires.
De l'’Agustí Armengol i Maria Clapés ens calen més dades. Per ara sabem que en Joseph i en Jaume, van seguir el camí de la parairia, però cadascun amb una especialitat pròpia. Joseph va establir-se com a fabricant de panys de llana a Terrassa, mentre que Jaume es va centrar en el cotó, obrint-se pas a Barcelona. Aquesta escissió no va ser només geogràfica i comercial, sinó també simbòlica: dues fibres, dues maneres d’entendre la indústria tèxtil en plena transformació industrial. Si voleu continueu més aval per a saber-ne més.
Ofici arrelat al territori, vinculat a l’artesania i al món dels paraires. El filatge de llana implicava processos manuals i tradicionals. Des del filatge tradicional al Vallès, Josep Armengol impulsà una nissaga tèxtil que arrelaria amb força a Sabadell.
Matèria importada, símbol d’industrialització moderna. Més ràpid, més fràgil, més tècnic. Amb esperit innovador, Jaume Armengol fundà fàbriques de cotó (petita, mitjana i gran) i introduí la màquina de vapor de 16CV, tot abans d'una fi prematura.