Durant l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, celebrada a Montjuïc, la Viuda de Pierre i la de Sallarès, dues de les empreses més innovadores del sector tèxtil llaner sabadellenc, van coincidir presentant els seus productes i avenços. Aquest fet, confirmat documentalment, posa de manifest l’impacte que tingué el teu avi com a director industrial de la Viuda de Pierre —consolidant la colònia Jordana com a referent de la filatura fina i tecnològicament avançada.
L’exposició va ser l’aparador on aquest entorn familiar i industrial, fruit del coneixement tècnic adquirit a França (Masurel, Alsàcia) i de la relació comercial amb Sallarès, va esdevenir paradigmàtic de la modernitat tèxtil catalana dels anys 1920. D’aquesta manera, la trajectòria de Teodor Armengol i Burguès —des de Cal Seydoux, passant per la modernització de la casa Pierre, fins al domini i introducció del fil crêpe de laine i la fita tècnica del fil d’estam de llana número 150— culminà en el màxim reconeixement públic.