1. Agnès Armengol i Altayó va néixer a Sabadell l'agost de 1852 i va morir a la mateixa ciutat el 30 de gener de 1934. Fou una figura cultural i social molt activa i polifacètica: destacà com a escriptora, poeta, pianista i compositora. També va ser una impulsora clau de la participació de les dones dins del moviment catalanista i va dedicar esforços a obres de beneficència. És coneguda també pel seu nom de casada, Agnès Armengol de Badia (pel seu matrimoni amb Josep Badia i Lúdriguez), i pel pseudònim musical "Graziel·la". 

2. Agnès Armengol va néixer al si d'una família influent de fabricants tèxtils de Sabadell; era filla de  Francisco Armengol i Bordas i Eulàlia Altayó i Pla. El seu pare, industrial destacat, va jugar un paper crucial en la protecció econòmica de les dones de la família, cosa que va facilitar a Agnès tenir llibertat per dedicar-se a les seves vocacions. Va rebre una educació acurada: va estudiar a les Escolàpies de Sabadell, va continuar estudis a Barcelona i a l'internat 'Pension Catalane' de Castres (França). Aquesta formació en un ambient familiar "ric en valors culturals i música coral", influenciada per les seves ties, va ser fonamental per al seu desenvolupament. 

3. Com a escriptora i poeta, Agnès Armengol va defensar la llengua i cultura catalanes a través dels seus escrits. Va publicar nombrosos poemes i textos en revistes destacades com "Revista de Sabadell", "Lo Catalanista", "La Renaixença" (vinculada ideològicament a la Unió Catalanista) i fins i tot a la revista de l'emigració catalana "La Llumanera de Nova York". Va publicar el poemari "Cant a la senyera" i el poema "Rosari antic". El seu talent literari va ser reconegut amb un accèssit als Jocs Florals de Barcelona l'any 1893. 

4.  Sota el pseudònim musical "Graziel·la", va destacar com a pianista i compositora. Va compondre diverses peces per a piano que va aplegar sota el títol de "Sospirs". Aquesta obra va obtenir un premi en un concurs musical celebrat a Chicago l'any 1893. És reconeguda per haver estat la primera compositora a Catalunya en compondre cançons (lied català) utilitzant textos escrits en català. Va participar activament a l'Orfeó Català i el seu fons musical, incloent partitures manuscrites i impreses, es conserva actualment a la Fundació Bosch i Cardellach de Sabadell. 

5. Agnès Armengol va tenir un paper significatiu en la preservació i revitalització del folklore. Va recollir cançons populars de l'entorn familiar, que va considerar valuoses per evitar que es perdessin, i les va entregar al folklorista Francesc Pelai Briz per incloure-les a la seva coneguda obra "Cançons de la Terra". A més, se li atribueix una contribució essencial en la restauració i recuperació de danses tradicionals catalanes, com el Ball del Ciri i la Dansa de Castellterçol, l'any 1897. 

6. La defensa i promoció de la llengua, la cultura i les tradicions catalanes va ser un eix central de la seva vida, expressat a través dels seus escrits i la seva vinculació a entitats catalanistes com la Unió Catalanista. Paral·lelament, va ser una veu important i una activista compromesa amb la promoció de la participació femenina en el moviment catalanista. Va col·laborar activament amb revistes de caràcter feminista de l'època com "Or i Grana" i "Feminal", impulsant el paper de les dones en la societat i la cultura catalana. 

7. Més enllà de les seves activitats artístiques i catalanistes, Agnès Armengol va dedicar una part considerable de la seva vida a obres de beneficència i caritat. Es va involucrar en l'ajuda a col·lectius necessitats, com persones grans desemparades. Les cròniques de l'època documenten la seva participació en les colònies escolars d'Aigua Freda, destacant la seva "tendre sol·licitud" i cura cap a les nenes participants. 

8. La seva valuosa contribució a la cultura catalana i a la ciutat de Sabadell va ser reconeguda en diverses ocasions. Els escriptors de Sabadell li van lliurar un pergamí honorífic en reconeixement a la seva obra l'any 1930. La seva mort el 1934 va ser marcada per una "mostra massiva de dol popular" a Sabadell. Actualment, la ciutat manté viva la seva memòria dedicant-li el nom d'un carrer i d'una escola. A més, una part important del seu llegat documental i manuscrit, incloent la seva obra musical i literària, es conserva i està a disposició per a estudi a la Fundació Bosch i Cardellach de Sabadell.