© M. C. A., RPI (Espanya): Núm. d’assentament registral 02/2025/2944. 2025.
Tots els drets reservats. Us agrairem citar aquesta font per si en voleu fer reproducció total, parcial, o difusió pública.
La història familiar sovint ens porta per camins inesperats, revelant connexions apassionants amb grans esdeveniments del passat. És el cas de Jaume Armengol i Bordas (fill de Joseph Armengol i Clapés), nascut a la Terrassa tèxtil del segle XIX, que va traçar un pont vital i professional fins a Grazalema, a la serra de Cadis, per casar-se amb Gertrudis Candil Guerrero, filla del destacat liberal Domingo Candil.
Aquesta trajectòria personal s'entrellaça directament amb el convuls segle XIX espanyol, marcat per la indústria tèxtil, el Trienni Liberal, la Reacció Absolutista i les Guerres Carlines.
Terrassa: Bressol Industrial i Agitació Política
Jaume Armengol va créixer en una Terrassa en plena efervescència industrial, on la fabricació de panys de llana era el motor econòmic. La seva família estava arrelada en aquest sector clau. Però Terrassa no era només telers; era també un escenari de fortes convulsions polítiques. Des de l'entusiasme per la Constitució de Cadis el 1820 i el suport al General Riego, passant per la repressió i la posterior restauració absolutista, fins a l'impacte de les Guerres Carlines, l'ambient terrassenc era un mirall de les divisions ideològiques d'Espanya. Aquesta vivència va dotar a Jaume d'un coneixement pràctic de la complexitat política de l'època.
Grazalema: La Fàbrica Reial i un Alcalde Liberal
Paral·lelament, a centenars de quilòmetres, Grazalema també tenia la seva pròpia Real Fábrica de Paños, un centre industrial important a Andalusia. Aquí, la figura de Domingo Candil, pare de Gertrudis, destacava no només pel seu paper en la gestió de la fàbrica, sinó pel seu ferm compromís amb la causa liberal, manifestat en el seu suport directe a les tropes de Riego durant el Trienni Liberal.
El Llaç Armengol-Candil: Indústria i Ideals Liberals
Com va connectar un fabricant de Terrassa amb la filla d'un líder liberal de Grazalema? El bagatge de Jaume va ser clau. El seu coneixement de la indústria llanera catalana li va proporcionar un interès comú amb la família Candil. Més important encara, la seva experiència amb la polarització política a Terrassa li va permetre comprendre la trajectòria i el significat del passat liberal de Domingo Candil en un context, l'Andalusia de mitjans del XIX, sovint dominat per sectors més conservadors i afectat per la Primera Guerra Carlista.
El viatges entre Sabadell i Grazalema: comerç de llana i sinergies polítiques
En Jaume s'havia establert a Sabadell com a fabricant de panys de llana, a on va portar la seva esposa Gertrudis, filla de Domingo Candil. Quan havien de ser pares, viatjaven a Andalusia i van tenir els seus fills en diverses localitats andaluses (Grazalema, Antequera, Yunquera). Els nens van crèixer a Sabadell, una ciutat cabdal de la indústria tèxtil catalana i amb una tradició liberal.
Una Història per Descobrir
La biografia de Jaume Armengol i Bordas és un exemple fascinant de com les vides individuals es veuen modelades pels grans esdeveniments històrics, la mobilitat geogràfica i els vincles familiars i professionals. Aquesta vida connecta la història de Terrassa, Grazalema i Sabadell, la indústria tèxtil llanera, el liberalisme i les Guerres Carlines i en forma una família.
Tens informació sobre les famílies Armengol (Terrassa, Sabadell) o Candil (Grazalema)? Estàs investigant la història del Trienni Liberal, les Guerres Carlines a Andalusia o la indústria tèxtil al segle XIX?
Si tens dades, documents o coneixements que puguin il·lustrar o corregir aquesta història, no dubtis a posar-te en contacte. Compartir informació ens ajuda a reconstruir el passat i donar llum a les vides dels nostres avantpassats.
Estudi original de Fil i foc. Text i composició gràfica acollits a tràmit dins Propietat Intel·lectual Fil i Foc. Si tens dades per ampliar o corregir aquesta història, contacta amb nosaltres. No es permet la reproducció sense citar-ne l’origen.
Biblografia de contrast: BALTASAR RAGÓN Terrassa en el Segle XIX (R. DE LA GALERA)